Category: Uncategorized


Hola amigos!


Bienvenido a la web mas actualizada a qui te perderas entre paisajes, cultura, amigos y endifitiva un mundo en internet

Anuncios

El SEMBRADOR D’ESTRELLES


Avui viatjarem fins la ciutat de Kaunas ( Lituània ) per admirar l’estàtua de bronze anomenada ” El Sembrador d’estrellas “. Durant el dia passa desapercebuda, un bronze més, herència de la època soviética, però quan la nit arriba l’estàtua justifica el seu títol. L’ombra dibuixa la silueta perfecta d’un sembrador.
Podeu veure perrfectament les dues fotografias i l’impacte es de consideració. Només de nit s’aprecia l’efecte , per que només de nit hi ha estrelles. Això no vol dir que no hi siguin, tantmateix tenen que ser les nostres obres. Cal sembrar encara que no siguis tú el qui recull la collita.
Sembrador d’estrelles, sembra i escampa sobre el món estels d’amor i de pau.
Sembrador d’estrelles, sembra de nous resplendors i horitzonts la nostra vida.
Sembrador d’estrelles, sembra de raigs lluminosos que esvaiexin les penombres.
Sembrador d’estrelles, sembra per a que la tristesa no niui als nostres cors.
Sembrador d’estrelles, sembra per que l’amor ens agermani.
Sembrador d’estrelles, sembra que nosaltres seguirem les petjades.
Sembrador d’estrelles, sembra per dringar la música oblidada.
Sembrador d’estrelles, sembra per que els ocells trobin gra i niu.
Sembrador d’estrelles, sembra per fer realitat els nostres somnis.
Mai deixis de sembrar estrelles encara que a primera vista no es veigin. Tots tenim que ser sembradors d’estrelles nascudes de l’amor i l’esperanza. Aquest estàtua ( imatge) val més que mil paraules.





Avui no es mouren de Barcelona . Al finalitzar les sessions de radioteràpia , dintre del recinte de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, hi ha un edifici desconegut per la majoria es tracta de la ” Casa de Convalescència ” a un cop de pedra d’on feia la radioterapia.

Es tracte de una de les darreres obres del Modernisme català. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roure, fill de LLuís Domènech i Montaner. El projecte es va finançar amb els diners obtinguts de la venda de l’antiga Casa de Convalescència del carrer del Carme, avui de l’Institut d’Estudis Catalans, per una quantitat de 1.750.000 pesetas.

Fou inaugrada l’any 1.930 coincidin amb la visita del rei Alfons XIII. Hi ha un mosaic amb números romans MCMXXX. L’ edifici ( primera fotografia ) es va destinar a albergar persones convalescents – amb una capacitat de 100 residentes. Destacava pels seus solàriums envidrats i disposava d’una capella , que dividia l’edifici en dues ales : una per a homes i una per a dones.

La casa té una superficie de 6.245 m2 , distribuida en quatre plantes i soterrani. Es un edifici singular amb una arquitectura rica en elements modernistes i manté la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó pla i biguetes metàl.liques que tensen els arcs resistents rebaixats, coonstruits d’obra vista a sardinell.

L’entrada principal dóna pas al vestíbul ( fotografia tercera ) on les columnes i els capitels són de pedra natural, els arcs i els murs d’obra vista i les baranes, ampits i ballustrades, de pedra artificial. A l’escalinata hi trobem murals amb rajoles policromades ( tinc un album preciós on es poden veure) que expliquen la història de les families donants que van fer possible la construcció de l’antiga Casa del carrer del Carme ; l’escut d’armes de Lucrècia de Gualda, d’ Helena Soler, de Victòria de Astor i de Pau Ferran.

A la planta baixa , totes les sales estan guarnides amb arranbadors de majòliques, i es conserven plafons de rajoles, manufactiurades en les fàbriques d’Esplugues de LLobregat i Manises, on destacan les llegendes de las virtuts teòlogals : Fe, Esperança i Caritat i d’altres al-lusions de caire religiós.

La segona fotografia correspon a la magnífica i esbelta cúpula de la capella i els seus absis amb els corresponents finestrals i vitralls. Les escales són de marbre o de pedra calcària.

L’antiga capella ( fotografies quarta i quinta ) ara convertida en Aula Magna , es acusadament vertical amb una gran cúpula al centre suportada per petxines, arcs d’obra vista i columnes de pedra polida. Té una capacitat màxima de 200 persones.

Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Universitat Autónoma de Barcelona, de las Fundacions Doctor Robert i Biblioteca Josep Laporta; d’ UAB de Idiomes de Barcelona; de la Delegació de l’ Institut de Ciències de l’Educació de la UAB ; seu de l’Escola de Doctorat i de Formació Continuada i de l’Institut d’Estudis de la Salut

Un edifici oblidat , dintre de l’Hospital de Sant Pau, i digne se ser visitat i admirat.


Me llamo Eladio Huguet Salvat, nací el 19 de diciembre de 1933 en un pueblo del Baix Camp, llamado Vilaplana. Estudié Bachillerato en el Seminario de Tarragona, donde además cursé Filosofía y Teología. En la Universidad de Barcelona Derecho y Letras y Filosofía. En la actualidad estoy jubilado. Operado cuatro veces de cáncer de laringe y por tanto laringectomizado, es decir, sin cuerdas vocales.
Me gusta viajar y ver deportes. Escribir, leer libros de filosofía, historia y literatura. Sin ser periodista he escrito en varios lugares (periódicos y revistas). Soy tranquilo, afable, religioso, y amigo de mis amigos.

Actualmente comunico las Noticias en general pero hago más incapié en laringectomizados, Porqué creo que es un tema por desgracia de actualidad y quien mejor que yo que lo sufro de primera mano.


Comentarios