Avui no es mouren de Barcelona . Al finalitzar les sessions de radioteràpia , dintre del recinte de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, hi ha un edifici desconegut per la majoria es tracta de la ” Casa de Convalescència ” a un cop de pedra d’on feia la radioterapia.

Es tracte de una de les darreres obres del Modernisme català. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roure, fill de LLuís Domènech i Montaner. El projecte es va finançar amb els diners obtinguts de la venda de l’antiga Casa de Convalescència del carrer del Carme, avui de l’Institut d’Estudis Catalans, per una quantitat de 1.750.000 pesetas.

Fou inaugrada l’any 1.930 coincidin amb la visita del rei Alfons XIII. Hi ha un mosaic amb números romans MCMXXX. L’ edifici ( primera fotografia ) es va destinar a albergar persones convalescents – amb una capacitat de 100 residentes. Destacava pels seus solàriums envidrats i disposava d’una capella , que dividia l’edifici en dues ales : una per a homes i una per a dones.

La casa té una superficie de 6.245 m2 , distribuida en quatre plantes i soterrani. Es un edifici singular amb una arquitectura rica en elements modernistes i manté la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó pla i biguetes metàl.liques que tensen els arcs resistents rebaixats, coonstruits d’obra vista a sardinell.

L’entrada principal dóna pas al vestíbul ( fotografia tercera ) on les columnes i els capitels són de pedra natural, els arcs i els murs d’obra vista i les baranes, ampits i ballustrades, de pedra artificial. A l’escalinata hi trobem murals amb rajoles policromades ( tinc un album preciós on es poden veure) que expliquen la història de les families donants que van fer possible la construcció de l’antiga Casa del carrer del Carme ; l’escut d’armes de Lucrècia de Gualda, d’ Helena Soler, de Victòria de Astor i de Pau Ferran.

A la planta baixa , totes les sales estan guarnides amb arranbadors de majòliques, i es conserven plafons de rajoles, manufactiurades en les fàbriques d’Esplugues de LLobregat i Manises, on destacan les llegendes de las virtuts teòlogals : Fe, Esperança i Caritat i d’altres al-lusions de caire religiós.

La segona fotografia correspon a la magnífica i esbelta cúpula de la capella i els seus absis amb els corresponents finestrals i vitralls. Les escales són de marbre o de pedra calcària.

L’antiga capella ( fotografies quarta i quinta ) ara convertida en Aula Magna , es acusadament vertical amb una gran cúpula al centre suportada per petxines, arcs d’obra vista i columnes de pedra polida. Té una capacitat màxima de 200 persones.

Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Universitat Autónoma de Barcelona, de las Fundacions Doctor Robert i Biblioteca Josep Laporta; d’ UAB de Idiomes de Barcelona; de la Delegació de l’ Institut de Ciències de l’Educació de la UAB ; seu de l’Escola de Doctorat i de Formació Continuada i de l’Institut d’Estudis de la Salut

Un edifici oblidat , dintre de l’Hospital de Sant Pau, i digne se ser visitat i admirat.

Anuncios