ARBOLI es l’últim poble del Baix Camp, situat en el nordoest, fronterís amb la comarca del Priorat. Enclavat dintre la Serra de Prades, en un replà. Té uns 108 habitants. La seva densitat es de 5,39 h/ Km2, ja el seu terme municipal es extens 20,77 Km2 , inclou antic Campament ” Los Castillejos ” i el petit llogaret de Gallicant ( Podium Gallicantum esmentat l’any 1.158 ) avui totalment deshabitat. Está a una alçada sobre el nivell del mar de 714m. Els seus habitants tenen com gerntilici : ” arbolinenc “.

Segons la tradició fou un antic campament sarraí, fundat aquí amb la missió de lloc de guaita , ja que es troba en un indret amagat i estratègic . El terme es força accidentat i el drena el barranc d’Arbolí, anomenat també de Les Moreres, afluent del rio Siurana. En aquest barranc antigament hi hagué tres molins papares que fabricaven ” paper reial”. La brolla i la pineda ( com podeu comprobar a les fotografies segona i quarta ) ocupen unes tres quartes parts del terme.

El topònim apareix l’any 1.263 com Herbulino i més tard com Erbulio. No serà fins el 1.600 quant ja apareix el nom d’Arbolí. Va pertanyer a la Baronia de Entenza i més tard al Comtat de Prades. Després les terres passaren al Ducs de Cardona i més tard als de Medinaceli.

Les cases, com ets pot veure en la tercera fotografia , están arranjades com a segona vivenda. Diferentes cases del poble tenen portalades amb dovelles dels segles XVII i XVIII. ” Ca l’Amel ” es considerada la més antiga del poble, té arcades de mig punt. A la temporada dels bolets i a l’estiu i als caps setmana els visitants omplen el poble. Es un lloc privilegiat per fer escalada ( els Sals d’aigua dels Gorgs ) i sendarisme puix hi ha diversos camins rurals que porten als antics masos.

L’església parroquial ( la primera fotografia ) es dedicada a Sant Andreu. És un edificio de tres naus, d’estil neoclàssic amb cor. Fou cremada l’ any 1.936. El campanar que s’alça a part posterior de l’església es del segle XVIII. L’Ajuntament utilitza com a símbol un segell en el qual aperéixen tres pins i darrera un campanar, tot ell acompanyat de dues rames amb els extrems passat en ” sotuer “. La festa major te lloc el primer cap de setmana d’octubre, Primitivament fou a la festivitat de Sant Andreu, després el 8 de setembre, festa de la Natividad de Maria i ara em mig de les dues.

L’ermita de sant Pau L’Ermità , situada damunt del poble , sembla que ja existia al segle XIII. L’edifici actual es una petita capella restaurada recentment. La corona un campanaret ( espadanya ) amb una petita campaneta. Es troba a 840 metres d’alçada. A l’entrada de l’ermita podem llegir en una pared : ” El Senyor és bo per a tothom. Estima entranyablement tot el que Ell ha creat ” ( Salm 15 ).

Anuncios