JANUS és un déu romà, pare de Pontus, de dues cares. Se’l representa, com es veu en la imatge numismàtica, amb dos rostres, de jove i de vell, un mirant endavant i l’altra enrera. Per extensió , és el déu de tot lo que s’obre i es tanca, del principi i del fi, per tant, del passat i del futur.
Considerada la divinitat més antiga del panteó romà, possiblement d’origen etrusc. Era el primer déu de les cases romanes i el guardià de les entrades a les llars i a la Ciutat ( el seu nom es relaciona amb ” IANUA ” = PORTA ). Els seus símbols són : la clau, el bàcul i els nombres de 365 a les mans, per recordar l’any que ell comença o enceta
Les dues cares s’associaven amb el sol i la lluna, una tenia barba i l’altra no. Janus es el déu encarregat cada matí d’obrir les portes al SOL i de tonar-les a tancar a la nit. Diuen que porta la llum al món , com el Mesies nascut al portal de Betlem. Janus simbolitza el trànsit, el canvi. La llegenda explica que les seves cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest dfo seria un regal de Saturn ( no obliden de Janus és un satél.lit natural), agraït perquè el va aixoplugar quan fugia del cel.
Tenia un temple en el Fòrum, avui mig derruït com mostra la segona fotografia, les portes del qual només s’obrien en temps de guerra, perquè Janus pogués sortir a ajudar, i un turó consagrat a ell a l’altra banda del Tiber, avui encara es coneix amb el nom de ” Janicle “. Se li retia culte als moments importants de la vida ( inici de les operacions agrícoles i rituals del matrimoni). També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana.
La idea de dedicar el primer mes del calendari romà ( GENER ) a Janus va ser idea de Numa Pompili ( VIII a.C.) que va ajustar l’any al cicle solar afegint-hi el dos primers mesos que tenim ara.
Finalitzaré amb un versos de Ovidi en la seva obra ” FASTOS ” traduit al català per Jaume Medina, que descriuen al déu Janus :
Emperò ¿ quin déu diré que ets, oh Janus biforme ?, car a la Grècia cap numen
no t’és parió. Mostra’m per quina raó, tu l’únic d’entre els celestes, veus el qui
hi ha darrera teu i davant.
Mentre pensava això, en haver agafat les tauletes, em semblà molt més clara la
casa que abans. Janus diví, de doble faç, admirable, aleshores oferí el seus dos
rostres de sobte als meus ulls.
Vaig espantar-me i, d’esglai, els cabells se’m posaren de punta i un fred sobtat
s’engelabria el meu cor.
Ell, amb la destra un b’acul tenint i una clau amb l’esquerra em digué aquests
mots amb el seu rostre d’enfront :…………………
Totes les portes tenen, decà i dellà, dues cares: d’elles, mira els passants l’una
i l’altra la LLar. I com el vostre porter, en veu tots els anants i vinents,
jo, així, porter del palau celeste, atalaio la regió de LLevant i, al mateix temps
, de Ponent.
Anuncios