Aqui teniu l’estatua de la deessa grega AFRODITA , deessa de l’amor, de la bellesa i del matrimoni. Els romans l’anomenaren Venus. ” Aquests menjars són afrodisiacs “, es a dir, portan quelcom per fer escruixir tota la persona.
La bellesa en relació a la dona era apreciada, pels grecs, com un element inductor de l’eros, necessari per a la reproducció de l’espècie i per assegurar una aliança. Per això l’amor fou una divinitat còsmica.
La bellesa es qualificada de divina i de fet és un atribut de la divinitat de la qual guarda el resplandor, perquè pels grecs, el cosmos , l’ordre del cel, amb la regularitat dels cicles naturals dels astres i de les estacions, representa l’autèntica manifestació visible d’alló que és bell.
La personalitat d’ Afrodita de la qual els Himnes Homèrics alaban la bellesa, els rulls d’or i el somriure no apareix com a virtuosa, sinó plena d’enganys i artificis. Quan els genitals de Urà, tallats per Cronos amb un falç, van caure al mar ,de l’escuma marina que es produí, naixeria Afrodita, segons la versió hesiodica. Segons Homer era filla de Zeus i de Dione. Li va ser assignat per espòs el més lleig dels déus, Hefest.( Ets un ” adafesi “)
La lluita per la bellesa va promoure la ” Guerra de Troia “. Les deesses ATENA, HERA i AFRODITA van demanar a París, fill del rei de Troia, que elegís a la més bella de las tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l’amor de la dona més bella i Paris es va deixar convéncer i la va elegir a ella. Però la més bella era HELENA, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a París a reptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar que els grecs ataquessin la Ciutat i recuperessin a Helena.
Els ancians al comtemplar la bellesa d’ Helena de Troia des de la muralla deien que no els sabia greu haver de patir una guerra per causa seva, a més de ser una font de desgràcies per aqueus i troians.
La bellesa a vegades guarda una part de parany i, és en aquest sentit que Zeus dotà de bellesa a PANDORA, la primera deessa seductora ( això és un caixa de pandora : mai sabrem el que hi pot sortir ), perquè volia castigar als homes. L’impacte de la belllesa podia causar enlluernament que comprometés la raó, i provoqués bogería i ceguera.
Anuncios