L’última fotografia correspon a l’entrada d’Alforja a on hi tenen, a mà dreta, els xalets els meus cosins Àrtur Serra i Mariana Salvat. És el poble més proper després de l’Aleixar. Le visitat nombroses vegades però la primera fou l’any 1.943 a la romeria a l’ermita de la mare de Déu de Puigcerver.
ALFORJA es un poble de uns 1.830 habitantes del Baix Camp. En una vall enmarcada per les cingleres de l’Arbolí i les muntanyes del Mirador ( 922 m.) i de Puig Cerver ( 835 m.). El coll d’Alforja o de Cortiella ( del llatí cors = corral de porcs ) es el pas i a la vegada tanca per endinsar-nos al Priorat. El terme municipal es grandiós uns 38,32 km2, al segle XII arribava fins a Cambrils ( la baronia d’Alforja ). A uns 14 quilòmetres de Reus. Una altitud de 374 m. i una densitat de població de : 344 h/km2. La penúltima fotografia mostra a la perfecció el marc paisatgista d’Alforja. El seus habitants s’anomenen alforgencs i per renom, segons Joan Amades, ” matecristos “.
ALFORJA té arrels aràbiques de ” frag ” = tallar, obrir o fer pas. Axí segons alguns AL- FURG/ ALFURGA = l’obertura, separació, esvoranc, o com diu Corominas ” obertura practicada per donar pas “. L’origen de la població va ser una antiga masia àrab que explotava mines d’argent.
El nucli urbà es va desenvolupar al voltant de l’església que es troba al cim d’un pujolet, a l’esquerra de la riera, ( Es la tercera foto) dedicada a sant Miquel Arcàngel. Es un edifici del segle XVII ( 1.637). La carta de població data de 1.158 quan el Comte Berenguer IV, el dia 27 de juny, signava el document de donació del lloc de ” Santa Maria d’Alforja ” al cavaller Ramon de Gavalgando. Durant uns vuitanta-quatre anys aquesta familia governà Alforja passant després al monestir de Bonrepós i finalment a l’Arquebisbe de Tarragona, Pere d’Alabat, que inclús hi va tenir residència d’estiu. Durant els segles XIII i XIV hi ha una activa comunitat jueva que fa que el poble hagués de comprar el perdó a Joan I pels excesos contra els jueus, que es prodruiren dos anys abans.
La segona fotografia corrrespon al campanar, esvelt i d’estil neoclàssic. Es de forma octogonal i en el primer cos de l’edifici hi ha les campanes; en el segon cos una balconada amb vuit finestrals i coronat per un pinacle. O com diu l’Himne d’Alforja ; ” Repassem la nostra història que vuit segles i mig fa i estimem-ne la memòria a redós del campanar “.
La primera foto es l’escut d’Alforja. Es un escut caironat : d’atzur, un casell d’argent tancat de gules sobremuntat d’una estrella de 6 puntes d’argent. Es fet recentement al igual que el de Maspujols. Perquè és la flor del Camp : ” A Torroja la gent boja; a Poboleda no tant; a Cornudella, els macos i Alforja , la flor del Camp ” tot en to irònic.
Anuncios