Un viatge al passat per conèixer les eines, els arreus agrícoles i bestiar que utilitzaven els nostres pagesos en els segles XVIII, XIX i XX. Totes les eines tenien que ser ben esmolades i preparades per al seu us. Hi havia una eina per a cada cosa i calia emprar-la per allò que servia.
Començaré per l’ AIXADA. És una eina per cavar la terra formada per una planxa de ferro acerat, més o menysc plana o corbada amb un mànec de fuste d’uns 60 cm.( cinc pams) formant amb aquest un angle agut. Ës emprada en terrenys tenaços on és difícil de treballar amb altres eines, com ara la pala i la fanga. És un eina amb la qual hom pot remoure la terra, descrostar, cavar, colgar i eixarcolar.
Les aixades de dues puntes es fan servir en terrenys pedragosos, per cavar avellaners i ceps a l’hivern; per treure els inicis del bosc a les terres cultivades i per fer el terrós de les formigueres i per collir patates. A Vilaplana les anomenem arpiots. Són eines de ferro amb dos forcons llargas i per l’altra té tall horizontal o vertical, i que va posada al cap d’un mànec llarg de fusta.
Les aixades de fulla estreta, que nosaltres al Baix Camp les anomenem aixadell es una aixada petita , de fulla estreta , proveïda a l’altre part de l’ull, d’un tallant o escarpell. Es fan servir per sembrar llegums i verdures, arrancar males herbes removent la terra del costat, calçar les plantes unint terra a la base de les plantes i fer solcs de poca secció.
I finalment les aixades acabades en punta que normalment es diuen pics es fan servir per fer clots, allà on no penetra l’aixada ampla com ells llocs pedragosos i terrenys de llicorella. Duen un tall o escarpell amb el qual es tallen les arrels de plantes silvestres que van sortin.
Anuncios