La primera fotografia correspon a una visió general i panoràmica de L’ALEIXAR, el poble més proper i el primer que vaig conèixer després de Vilaplana. A l’estiu de 1943 , durant un mes, anava a ” repàs ” al Col.legi de les monjes. Baixava a peu junt amb altres nens i joves que aprenien a cosir, brodar i fer puntes, entre elles , la que després seria la meva cunyada.

Justificació completa
Perteneix a la comarca del Baix Camp , enclavat entre Maspujols i Vilaplana. La vila és probablement d’origen àrab. El nom d’ALEIXAR ve del topònim ” al-aisar ” que vol dir “
el fertilíssim ” o de ” al-disar ” que vol dir ” casa de camp o masoveria “. Altres autors ho fan derivar de una paraula llatina. Va pertànyer al Comtat de Prades i posteriorment al Arquebisbe de Tatrragona. Durant el segle XIV hi hagué una important aljama jueva, considerada com una de les més importants de les comarques tarragonines. El centre del “call ” estaria situat dins del que encara avui s’anomena carrer del Forn.
Està a una altitud sobre el nivel del mar de 262 metres; el seu terme municipal té una gran superficie 26,08 Km.2. Una població aproximada de 800 habitants i una densitat de població de 34,51 h/Km.2. El gentilici del seus habitants es ” aleixarencs “ i de renom ” naps ” alguns diuen perquè ” són petits i rabassuts ” i altres perquè ” els nois sortien a penjar naps a les noies i aquestes cols als nois “.
La segona es una pintura de l’església i de l’ajuntament. L’església esta dedicada a sant Martí i apareix en documents de 1.194 però la construcció actual és del segle XVII. Las portalada és d’estil barroc i en el seu interior conserva un òrgan del mateix estil (1.743 ) . La portalada és la part enriquida amb escultura. El sòcol esta format per uns carreus de pedra de formes geomètriques. El cos principal està dividit en tres parts d’igual alçada. La central, més ampla, inclou la porta d’entradas. El cossos laterals tenen als flancs dues pilastres amb ornaments romboïdals i quadrilàters, i entremig fornícules, a cada una de les quals hi ha una petxina a la part còncava i una altra de plana en baix relleu sota d’una peanya destinada a una imatge. L’espai central és ocupat per la porta clavetejada de l’època. Per sobre un escut ovalat del poble i l’any 1.725.
El retaula major de Sant Martí és tot de fusta d’alber daurada i policromada. Té una estructura adaptada a l’absis poligonal de l’església. En el cos principal sobresurten vuit columnes que emmarquen quatre figures modernes ( sant Josep, Antoni de Pàdua, Joan Baptista i Sebastià ). Als extrems hi ha dos relleus policromats amb escenes de la vida de sant Martí. I en la part superior , en situació prominent, hi ha la imatge moderna de sant Martí( 1.944 ).
La tercera mostra el campanar amb tres cossos quadrangulars. El primer és igual a la resta de l’edifici. Al segon hi ha el rellotge. I el tercer consta de quatre finestrals on s’allotgen les campanes ( la Matina, la Fímbria, l’Antònia i la Blaia). El cobreix un cupulí vuitavat, amb una obertura a cada cara. Sembla que resti inacabat. Té aproximadament uns 30 m. d’alçada
La quarta fotografia correspon a l’ermita de sant Blai situada a mig quilòmetre del poble i un petit pujol entre la carretera de Vilaplana i la riera de La Mussara. Té origen medieval , fou refeta al segle XVIII després d’enderrocar la primitiva esglesiola romànica, però després de la guerra civil espanyola , de l’interior de l’ermita no en queda res. A la foto apareix la casa de l’ermità que pot allotjar un total de 25 persones amb tres dormitoris. L’ermita és envoltada de xiprés.
La quinta es la carretera d’entrada a la vila quan àdhuc hi havia els plàtans i que avui disortadament descansen en pau. LLur tallada provocà enfrontaments dins del poble. Cal esmentar dos llocs de interés : L’ALZINA del ” Mas de Borbó ” que fou declarada arbre monumental el 1.989. Diuen que es la més gran i antiga de tot Catalunya. Té uns 11 m. d’alçada i més de 9 m. de diàmetre. I el PI DE LES PLANES o DEL FERNANDO a uns 3 quilòmetres de dita alzina, a prop del Coll de la Batalla. És un dels pins pinyers més gruixuts de Catalunya.
Anuncios