La lletra Dalet és la quarta lletra de l’alfabet hebreu. L’origen d’aquestra lletra ve d’un caràqcter protosemític que representa el “ batent d’una porta”. I el seu so és molt semblant a la pronunciació de la paraula “ dag ” que vol dir = peix. La porta és el lloc per on ` ‘entra a la casa, representada aquesta per la Bet. En ZOHAR la Dalet es llegeix com “ qui no té res d’ella mateixa”, caracteritzada, per tant, amb la paraula “ humilitat”, que és ser conscient que un no té res en propietat.

La Dalet és representada per dues linies formant un angle recte amb una cantonada. Sembla talment un home vinclat, ajupit. La cantonada representa la figura d’autoanulació (consciència de que l’ego necessita ajut), la línia vertical és la representació de la consciència col.lectiva d’estar disposats a sacrificar-lo tot pel proïsme i la l’INIA horitzontal és la manifestació que un està disposat a seguir la voluntat de Déu i no vol permaneix aplanat, amb posició supina.

A l’hebreu antic el nom de David tenia tres lletres: “Dalet “,” VAV “i” Dalet “. La lletra Dalet en aquell temps era representada per un triangle ( l’estrella ) com la seva signatura i també en el camp de batalla com, el seu escut protector.

La Dalet té un paper molt important a l’univers. És la resposta a qualsevulga manera de moviment. Surgeix com un camp de resistència. És la famosa “tercera llei” de Newton “ acció és igual a reacció, i la reacció és la Dalet”. És la rtesposta o resistència gravada que ensopega continusament amb la Gimel, que representa el moviment. La Dalet és com el nostre prefix re en les paraules : resistir, recuperar, recordar, respondre … que són purament Dalet.

L ‘ porta de la casa de Déu només permet entrar als humils d’esperit. La porta mateixa, la Dalet, és l’expressió de l’humilitat i té com a símbol a la LLUNA, la llum de la qual no és seva, sinó qu reflecteix la llum del Sol Dalet també és la lletra de la paraula” danyin “que vol dir “ lloc on es resideix”. Així el significat complert de la lletra Dalet “ és la porta per on l` home ha de passar per construir la casa de Déu en el món “.

L’home pobre, rep la caritat de l’home ric. El Talmud descriu aquesta situació veient “ un home que carrega un objecte pasat, i un altre home aparenta ajudar-lo posant les mans sobre la càrrega, amb el que en realitat el primer home suporta tot el pes “. Tota la nostra fortalesa ens ve de dalt, nosaltres només Anento NPOs les mans sobre la càrrega transportada gairabé exclusivament per Déu.

La Dalet és punyent car ens diu que hem de tenir consciència que no tenim res propi. Un ha de ser conscient que Déu ens dóna el poder d’arribar a l’èxit, a ser feliços. Tant els èxits com els talents ens diu Déu que brollen “del seu poder i de la fortalesa de la seva mà “”. Tota la nostra realització en aquest món depen de la seva ajuda i que nosaltres donem compliment a la seva voluntat. Si no fos per l’ajuda de Déu ( les virtuts teologals : virtuts = forces i teologals = de Déu) l’home no seria capaç de vèncer el mal. La seva posició o estat seria horitzontal, adormit i sense forçes.

L’passar una porta és una forma de verticalitzar-és , de possar-se dampeus. La verticalització no es realitza amb facilitat, a vegades és dolorosa, fa plorar llàgrimes, però l’ajuda ens ve del Senyor. “Jo soc la porta, el que entri per aquesta porta, que soc JO, és salvarà” (Joan 2,10). El camí d’entrada a aquesta porta és el camí de la veritat tal com ens diu el salm 118 corresponent a la lletra Dalet: “el camí de la veritat vaig triar i he trobat els teus judicis justos. De cami de la mentida apartat ‘mi que la teva LLei m’ha favoreixi. Pel camí dels teus manaments correré, perquè hi trobo un gran delit “.




 

 

Anuncios