Podem veure en l’angle superior de la Pentalfa o pentagrama esotèric un quatre, aquest és el símbol de Júpiter, el pare de tots els déus. El símbol de l’Esperit Diví a tota criatura que ve al món. El símbol del Déu etern i vivent.

La pentalfa ja existia en temps dels Ibers. A la nostra terra és molt cèlebre la Pentalfa de FONTSCALDES, una ceràmica ibèrica dels segles III – II a .C . totalment pintada i amb la pentalfa al mig ( actualment al Museu Arqueològic de Barcelona ). Dita figura va ser molt estudiada pels pitagòrics, entre els quals va ser símbol del matrimoni. El pitagorisme es va transmetre en l’Antiguitat i l’Edat mitjana a través de les corporacions de constructors i picapedres, arribant fins als templers. Precisament, se sap que l’església de Sant Joan d’Isil va pertànyer als templers a partir del segle II i a un dels rel.leus es veu perfectament la pentalfa. Però el lloc més famós és l’ermita de sant Bartolo ( UCERO -Soria) del segle XIII. La situació estratègica d’aquest enclavament parla per si mateixa . Es troba en el punt equidistant entre el Cap de Creus i el Cap de Finisterra, a 527 km. de cadascun. Ucero va ser el centre màgic de la cartografía templaria. El rosetó romànic de l’ermita és un mandala templer que inclou una estrella de cinc puntes invertida ( la pentalfa ) en el centre de la qual apareix un pentàgon i que, a més per la perllongació de la pentalfa, conforma un total de 10 cors inscrits : cinc de curts i cinc de llargs, Doncs bé, segons Pitàgores, el 10 és el símbol de la realtzació espiritual plena ; ” Déu és el cor del món ” ( Clement d’Alexandria ).

Sota del quatre es veuen dos ulls sempre oberts, són els ulls de l’Esperit que fan fugir horroritzats als tenebrosos ( dimonis ). Després es obren els braços de la Pentalfa com si fos un home, amb el cap, els dos braços oberts i les cames separades forman les cinc puntes de la pentalfa en el centre dels quals es troben el genitals, òrgans reproductius i sensuals. Expressió màxima de la pentalfa és l’home pintat en llapis per Leonardo da Vinci. A l’Edat Mitjana era símbol de immens poder i de la salut tant en el sentit físic com espiritual. Així ho veiem amb la màgica estrella de cinc puntes del finestral oest del costat sud de l’Abadia de Westminter on és un del seus emblemes més vistosos. Segons Eliuphas Levi : ” és el símbol del microcosmos i mitjançant ell l’home domina els poders, l’ésser dels elements i allunyia el maligne “.

Als dos angles veurem el signe de Marte , el planeta de la guerra que ens dona força per vencer els malignes. Els dos angles inferiors són les dues cames que porten el símbol de Saturn ( Kronos ), el senyor del temps. I al costat dret del CADUCEU ( ensenya del déu Hermes,formada per una vareta amb dues serps enroscades i sovint amb dues aletes al capdemunt, emblema del comerç ) hi ha la LLuna que fecunda i a l’esquerra el Sol que engendra, Aquest està representat per un cercle amb un punt al centre i representa les forçes positives ( masculines ); la lluna les forçes negatives ( femenines ). En el centre apareix el Caduceu de Mercuri, és obvi que Mercuri és el missatger dels déus, doncs es el planeta més proper al Sol.
Sense Mercuri fora impossible arribar a l’autorealització íntima del ser. Sota Mercuri surt el “caduceu ” amb , i d’allíles ales de l’Esperit sempre obertes. Aital ” caduceu ” està a l’espina dorsal de l’home, la nostra mèdul.la espinal amb aquests parells de cordons que entortolliga fa que s’encarramelli per ells l’energia creadora fins al cervell, i d’allí passi posteriorment al cor.

També veiem el bàcul dels Patriàrques; la vara de Moisés, signe de la Creu de Crist; el ceptre dels Reis ; el ” bastó ” florit de Josep i la canya de bambú dels set nussos. Pel canal medular espinal té de pujar el foc sagrat que obri las SET Iglésies de l’Apocalipsis de Sant Joan fins que’l foc aaribi al cervell i després passi al cor. L’espasa flamejant significa el foc que cada un porta, sense espasa no seien verdaderament dignes. Quan un àngel perd l’espasa es diu que és un àngel caigut i aleshores es precipita als inferns.

Els noms d’Adan i d’Eva escrits amb hebreu , a la part superior, són com les pilastres on s’asseu tota la Humanitat i els ulls que es veuen sota Júpiter, com abans he dit , significan que res pot amagar-se i que tot és present per Yahvé. El calze representa l’úter ( femení ) i el bàcul és el membre viril ( masculí ). La TETRA és l’Unitat dintre de la Trinitat.

Anuncios